LLETRA-DIR-LI AL SOL

Si pogués fer que un instant
S'adormís entre els meus braçosI robar l'eternitat...
Si pogués fer que les ombres
Descobrissin la mentida
Tu series la veritat...

Però l'esfera gira recondant-nos que tot és fugaç
Que la vida se'ns escapa com la sorra entre les mans
He buscat entre les brases i dins del gel en les mirades
T'he descrit en rius de tinta i ara em sobre les paraules

Per dir-li al sol que s'amagui rere el mar
I no torni a brillar si no ets amb mi
Res té sentit, si tu ja no ets aquí

Si pogués donar-li al vent el poder de la paraula
No parava de bufar...
Si l'últim gram de lógica entengués l'incomprensible
I et parlaria un huracà
Transportant imatges d'aquell temps sense paraules
Retornant com una onadaVeuràs tota una vida dins d'una mirada

Per dir-li al sol que s'amagui rere el mar
I no torni a brillar si no ets amb mi
Res té sentit, si tu ja no ets aquí
Tornaria a dir-li al sol que s'amagui rere el marI
no torni a brillar si no ets amb mi
Res té sentit, si tu ja no ets aquí
Si tu ja no ets aquí...