Quan jo era petitet vaig tindre una gosseta. Era un pastor alemany. Li vaig ficar com a nom Tona, ho vaig mirar a un llibre que hem va donar el dependent de la botiga on vaig comprar-la. Era un llibre de com s'havia de cuidar un gos gran. Nosaltres, com que vivíem en un pis, li vam tinguer de deixar uns quants dies a Carmeta, perquè ens la cuides fins que anéssim al barri a viure. Quan vam anar a la casa del barri, li vam agafar i ens la vam establir a casa.
El mateix dia, li vam anar a comprar tot tipus de coses per al seu higiene ( menjar, un menjador, un bevedor, un conjunt per pentinar-la...) i també tot tipus de joguines ( una piloteta de goma, un os i un pelutxe de goma).
També li vam comprar coses necessàries per ella: un collar amb una corretja i una caseta ben gran perquè ella també ho era. El meu germà com que era molt petit, sempre jugava amb l'aigua de la Tona, però quan ella venia i es ficava de peu, el meu germà feia un crit i cridava al meu pare.
Ella sempre s'escapava de casa perquè es d'una raça de fer competicions. Fins i tot un dia va fer caure a un senyor que anava amb moto. Per això la teníem sempre lligada. Un dia, una amiga del meu pare, la va veure i ens va dir si li podíem donar per a que li defenses la masia però amb la condició de que la podríem anar a veure-la quan vulguesim. Ella la va anar a adiestrar-la per que li pogués vigilar-li la casa com deu mane. L'home que l'adiestrave que també adiestrava els gossos policies. Li va dir a aquella dona si volia que sigues de la policia i ella com que no era d'ella va trucar el meu pare i el meu pare va dir que si tenia que salvar vides que ell estava d'acord però jo no l'aprovava gaire i a mes a mes no em vaig poguer despedir. A la guerra d'Irac ella va estar i va guanyar una medalla perquè va salvar moltes vides de gent que havien quedat soterrats.
Jo de vegades em pregunto: On deu estar ara? se'n deu recordar de mi?
Bueno així es com es ella però jo sempre la dure dins del meu cor i men recordaré del nom Tona...
