Hola bloc!
Avui tots els nois i noies de la meva edat, ens n'hem anat a la Via verda amb
bicicireta. A les
noum menys quart ens hem reunit tots al davant de l'institut. Tot seguit, hem agafat l'autocar i em fet
cami cap a Horta de Sant Joan on allí ens esperaven totes les bicicletes, cascs i ens em lligat les nostres llanternes a les bicicletes. Després hem fet camí fins a arribar a la
estacio d'Horta de Sant Joan, on allí em
esmorçat.
Aquet punt seria el nostre principi de la Via verda. Hem anat
peladejant per uns camins
esfaltats, per
tunels i fins i tot per pons. El paisatge era molt bonic, fins i tot hi havia un petit tros de via per que
savesim com era. Quan em
arrbat a la
foncalda, em parat i hem dinat.
Deprés ens han deixat un rato per a passejar per
allì i voltar. Fins hi tot hi ha agut gent que s'ha banyat al riu. Jo no m'hi he banyat ja que el
costipat amb l'aigua freda no concorda i per estar pitjor... He preferit no banyar-me. Quan s'ha acabat el nostre
ratet de descans, hem tornat a agafar les nostres bicicletes i hem seguit el nostre recorregut per la Via verda. Una
anecdota que es podria dir de la
foncalda és que per
poguer entrar o sortir, tenies que passar per un
cami on hi havia aigua. I com que nosaltres no
voliem mullarnos per la
fred anavem tots mullats per a
frenear en mig del toll d'aigua. Fins i tot hi ha agut gent que hi ha caigut! Tot i això, hem seguit el
cami (una mica morts de
frets però ho hem fet). El paisatge era molt bonic ja que es veia el riu i les cascades que hi ha a la
foncalda. Hem anat tirant fins arribar a la porta de Xerta. Allí alguns han berenat ja que al paper no hi deia que
berenaríem pel
camí. Després ja faltava poc per a arribar a el lloc on ens esperava l'autocar i una furgoneta on hem deixat els bicicletes. Allí ens han donat temps per anar al
WC a fer les nostres
nececitats. Després ja em tornat cap a Flix.
A mi m'ha agradat molt tot. Es una sortida que la recomano però a mi m'agradaria tornarla a fer a l'estiu. Aqui us deixo una frase que no se perque però m'ha agradat molt.
Una via que mai es va acabar...