diumenge, 22 d’agost del 2010

Ja torno a estar

I sí, avui s'ha declarat el fi de les vacanses. En teoría, vaig arribar el dia 12, però com tothom sap, el 13 ja teniem les festes majors de Flix, que en general, van anar força bé. I per un altra banda, hi havia les d'Ascò, que tot i que no i vaig anar cap dia, ho vam aprofitar per a deixar el bloc uns dies més i així a l'arribar, poder tenir alguna que altra cosa per a explicar... I bé, que aqui començaran les meves publicacions...

Fins un altra!

dimecres, 28 de juliol del 2010

Vacanses!!




I ara, el blog estara uns dies tancats... Motiu? Vacanses!!! Estaré un bon temps sense escriure, però quan torni, el bloc, tornara a agafar vida!
Us explicaré com ha anat i tot! Espero que no deixesiu de visitar el blog quan torni!!


Fins un altra!!


Enric

dimarts, 27 de juliol del 2010

Nom del blog!!

Amb els resultats de l'enquesta el nom del blog és seguirà mantenint igual; L'Espai d'Enric.

Primerament, el nom del blog, anava dirigit molt ràpid cap a La veu d'Enric. Però després d'uns dies que la gent no votava, és va tornar a botar i és va dirigir amb una gran aventatja al L'espai d'Enric.

Moltes gràcies a tots aquells que eu votat a l'enquesta!!!

Aqui us deixo l'enquesta, per si algun dia la volem tornar a mirar!!


El so d'Enric
1 (6%)
La veu d'Enric
6 (37%)
El blog d'Enric
1 (6%)
El que ja tens
8 (50%)

dissabte, 24 de juliol del 2010

Nova opció del blog! Navegant pels blogs, he vist que l'Eva tenia una opcio: M'agrada, interessant, indiferent. I m'ha agradat i li he preguntat com és ficava. M'ho va explicar i aquí ho teniu. Les plantilles no son aquestes, espero que no li faci res que li hagui agafat l'idea de posar aquests noms!! Bé, per a poder possar-ho, només fa falta fer un clic al quadrat que hi ha al costat i és guardarà automàticament cada cop que i cliquis.

divendres, 23 de juliol del 2010

PROGRAMA FESTES MAJORS 2010!!!!

Avui navegant per internet, i buscant coses sobre la festa major de Flix, he trobats antics programes... I navegant, navegant.. He trobat el nou programa! El d'aquest any!!! I he pensat, que per a que vosaltres no esteu buscant'lo per internet... Us deixo aquí un enllaç!!

dijous, 22 de juliol del 2010

Llibre de visites!!!

Avui, parlant, m'han contat que hi havia una forma de poder ficar un llibre de visites. I m'ha fet molta gràcia, perquè penso, que cada persona que hi firmi, deixarà rastre en el meu bloc. I avui, la meva tieta, m'ho ha passat, i com que tenia poca feina... Us l'he deixat al marge esquerre per a que tots em pugeu firmar! I així al cap d'un temps, ho podrem veure!!

Video cursa Marató

I aquí us deixo el video de la carrera de Mataró:


Nosaltres som els que estem més afora del mar. Espero que us agradi!!

diumenge, 18 de juliol del 2010

Després de l'esforç i de poder tenir tots els nervis en el teu cos, el nostre objectiu s'ha complert. Com anteriorment ja us vaig anunciar, avui, els remadors i remadores del CNFlix ens em anat a Mataró a remar. Ha anat força bé en general, però hi havia mala mar. Les ones, una cosa que el nostre equip no teniem previst. Sí, s'aviem que aniriem al mar, i que hi haurien ones, però no com aquestes, ja que era el primer cop que ficàvem els rems dins de l'aigua salada.
Però el que anavem, amb tot aquet esforç que em ficat, em pogut arribar al nostre objectiu, no on voliem, però d'una manera o d'altra, és el nostre objectiu. En la III regata de la lliga catalana de llagut català em quedat els tercers de set. Un bon numero per a ser el primer cop que remem a mar. Esperem que el pròxim cop, ho mantingem o que ho millorem.
I la pròxima parada... LLORET! 8 d'agost

dissabte, 17 de juliol del 2010

4000 visitants!!!

Per fi, ara si! Hi ha hagut 4000 visitants en el meu blog! Quina il·lusió! Aquests dies que havia retornat a escriure, vaig observar que hi havia bastanta gent que m'he l'estava mirant dia dia. I ahir, ja anava calculant quants visitants em faltarien per a poder dir que en tenia 4000. I avui, quan he engegat l'ordenador, i he vist això... He fet aquest escrit, per a poder-vos agrair el seguiment al meu blog.

Moltes gracies a tots/es els visitants/es del meu blog, per a aconseguir arribar als 4000 visitants!

divendres, 16 de juliol del 2010

Com és podria dir el meu blog?

Avui miran't diferents blogs, he vist que la majoria tenen un nom molt original, i com que el meu nom del blog, ja fa temps que està sense canviar, ha pensat que li podriem fer un petit canvi d'imatge. Però hi ha un problema, no sé com ficar-l'hi... Em podries ajudar? Si tens alguna idea, deixa un comentari, amb el nou nom que li ficaries al blog.

Gràcies

dijous, 15 de juliol del 2010

Pròxima parada: MATARO!




I aquí una nova entrada. Aquet diumenge, 18 de juliol, el CNFlix (Club Nautic Flix) farà una parada a Mataro per a poder fer la III regata de la lliga catalana de llagut català. Nosaltres, remem, però aquet cop remem per mar, i serà més dificil ja que és la primera vegada que hi remem. Però esperem que ens vaig-hi molt bé, ja que hi ha moltes ganes i esforç.

Ja saveu, si ens voleu a venir a veure; pròxima parada: MATARO!

dissabte, 26 de juny del 2010

Com que cada cop vaig prometent que aniré fent amb el blog, però mai l'actualitzo, ja no ho prometeré més. Aniré ficant alguna entrada algun dia, segurament, ara més ja que és estiu. Però no prometo fer el mateix que abans.

diumenge, 25 d’octubre del 2009

AVUI CANVI D'HORA!!


Ei!
Recordeu que avui es fara el canvi d'hora. Es te que atrassar una hora al teu rellotge. Ho sigui, que a a les 9:45, seran les 8:45.

dissabte, 24 d’octubre del 2009

FIRA DE MORA LA NOVA 2009

Qui ho havia de dir?
Ja ha passat un any desde que va ser la fira de mora la nova. Si haguessa de contar tots els meus moments en aquella fira. Sobretot en les atracions. de nenes i als tiros (quan i estava enganxat). Son ja 11 anys que i vaig en aquesta fira (ja se que en tinc 12 però va haver un any que no i vaig poguer anar perque estava malalt) 11 anys en el que he disfrutat de totes les atraccions, 11 anys cirdant a mun pare, a ma mare o a tots dos junst per anar a comprar alguna cosa o per pujar a una atraccio juntament amb el meu germà. Però avui ha sigut diferent. Avui ja no ha sigut com aquells dies en els que anava amb la mama o el papa a comprarme la tipica pulsera, ha pujar a les atraccions ni tampoc he fet la broma de que em comprin el diamant, tot i que a casa l'he feta per si colave. Aquest any dic que ha sigut diferent perque a part de estar amb mun pare, he anat sol, amb els meus amics/ges. Sí, és te que dir, mu pare s'ha quedat sol amb mun germà que aquet m'ha mirat amb una cara com dient <<>>. Però tot i això m'ho he passat molt bé. Al començamet una mica preocupat perque m'anava quedant sol però despres quan he vist als de la meva edat ja no ho estava. Hi havia molta gent i estava tot més o menys al meteix lloc de tots els anys. Avui ha sigut un dai bastant complert pel que fa la fira.
Aquet text és del bloc de mun pare però com que a mi m'ha agradat molt dons us el deixo aqui.

Los niños estaban solos.

Una mujer, viuda, con dos niños, un bebe y Pancho de 6 años.
Esta tuvo que salir una mañana temprano y los dejo al cuidado de Marina, una chica joven de dieciocho años que de vez en cuando contrataba por poco dinero. Marina habia quedado con su novio, y en cuanto este llego a recogerla, Marina comprobo que los niños dormian, cerró la puerta de la habitación con llave para asegurarse de que no se escaparan o corrieran el riesgo de salir de la habitación y caerse por las escaleras, y descolgó el telefono antes de marchar.

Al tiempo, no se sabe por que motivo, si por un cortocircuito o que, las cortinar comenzaron a arder, y el fuego rapidamente alcanzó la escalera de madera que conducía a los dormitorios. La tos del bebe causada por el humo desperto a Pancho, que saltó de la cama y forcejeó con la puerta para poder salir, pero no pudo. Este grito a Marina, pero nadie contestaba, fue a marcar el numero de su mama en el telefono que tenia en su cuarto, pero no habia linea. Pancho sabia que tenia que sacar de alli a su hermano, intento abrir la ventana que daba a la cornisa, pero no podia quitar el seguro con su pequeñas manos, y aunque pudiera, aún debía soltar la malla de alambre que una vez su padre colocó como protección....

Cuando los bomberos terminaron de apagar el incendio, el tema de conversación de todos era el mismo:
"¿Cómo pudo ese niño tan pequeño romper el cristal y luego la malla con el perchero?""¿Cómo pudo cargar al bebe en la mochila?"
"¿Cómo pudo caminar por la cornisa con semejante peso y bajar por el arbol?"
"¿Cómo pudo salvar su vida y la de su hermano?"
El viejo jefe de bomberos, les dio la respuesta:
-Panchito estaba solo... No tenía a nadie que le dijera que no iba a poder.
Bé, l'Arnau aquests dies com que veia que anava escrivint al meu bloc m'anava dient:

I si jo m'hen tornessa a fer un?

Fins avui que quan estava escrivint un article, m'ha vingut i m'ha dit:

Sí, al final m'hen faig un.

Dons sí, avui s'ha unit un nou blocaire. El seu bloc és www.elblocarnau.blogspot.com . Aqui us el deixo enllaçat.

Arnau espero que ens fagis molts escrits i aixì poder passar el temps aborrit...

dimarts, 20 d’octubre del 2009

AVUI VIA VERDA!!

Hola bloc!



Avui tots els nois i noies de la meva edat, ens n'hem anat a la Via verda amb bicicireta. A les noum menys quart ens hem reunit tots al davant de l'institut. Tot seguit, hem agafat l'autocar i em fet cami cap a Horta de Sant Joan on allí ens esperaven totes les bicicletes, cascs i ens em lligat les nostres llanternes a les bicicletes. Després hem fet camí fins a arribar a la estacio d'Horta de Sant Joan, on allí em esmorçat. Aquet punt seria el nostre principi de la Via verda. Hem anat peladejant per uns camins esfaltats, per tunels i fins i tot per pons. El paisatge era molt bonic, fins i tot hi havia un petit tros de via per que savesim com era. Quan em arrbat a la foncalda, em parat i hem dinat. Deprés ens han deixat un rato per a passejar per allì i voltar. Fins hi tot hi ha agut gent que s'ha banyat al riu. Jo no m'hi he banyat ja que el costipat amb l'aigua freda no concorda i per estar pitjor... He preferit no banyar-me. Quan s'ha acabat el nostre ratet de descans, hem tornat a agafar les nostres bicicletes i hem seguit el nostre recorregut per la Via verda. Una anecdota que es podria dir de la foncalda és que per poguer entrar o sortir, tenies que passar per un cami on hi havia aigua. I com que nosaltres no voliem mullarnos per la fred anavem tots mullats per a frenear en mig del toll d'aigua. Fins i tot hi ha agut gent que hi ha caigut! Tot i això, hem seguit el cami (una mica morts de frets però ho hem fet). El paisatge era molt bonic ja que es veia el riu i les cascades que hi ha a la foncalda. Hem anat tirant fins arribar a la porta de Xerta. Allí alguns han berenat ja que al paper no hi deia que berenaríem pel camí. Després ja faltava poc per a arribar a el lloc on ens esperava l'autocar i una furgoneta on hem deixat els bicicletes. Allí ens han donat temps per anar al WC a fer les nostres nececitats. Després ja em tornat cap a Flix.

A mi m'ha agradat molt tot. Es una sortida que la recomano però a mi m'agradaria tornarla a fer a l'estiu. Aqui us deixo una frase que no se perque però m'ha agradat molt.

Una via que mai es va acabar...

dimarts, 13 d’octubre del 2009

LLETRA-DIR-LI AL SOL

Si pogués fer que un instant
S'adormís entre els meus braçosI robar l'eternitat...
Si pogués fer que les ombres
Descobrissin la mentida
Tu series la veritat...

Però l'esfera gira recondant-nos que tot és fugaç
Que la vida se'ns escapa com la sorra entre les mans
He buscat entre les brases i dins del gel en les mirades
T'he descrit en rius de tinta i ara em sobre les paraules

Per dir-li al sol que s'amagui rere el mar
I no torni a brillar si no ets amb mi
Res té sentit, si tu ja no ets aquí

Si pogués donar-li al vent el poder de la paraula
No parava de bufar...
Si l'últim gram de lógica entengués l'incomprensible
I et parlaria un huracà
Transportant imatges d'aquell temps sense paraules
Retornant com una onadaVeuràs tota una vida dins d'una mirada

Per dir-li al sol que s'amagui rere el mar
I no torni a brillar si no ets amb mi
Res té sentit, si tu ja no ets aquí
Tornaria a dir-li al sol que s'amagui rere el marI
no torni a brillar si no ets amb mi
Res té sentit, si tu ja no ets aquí
Si tu ja no ets aquí...
Bueno avui segon dia que puc fer una actualitcació. Que si, que feia casi un any que no tocaba el blog i es que ben bé casi ni m'he n'enrecordava que en tenia! Si no es perque tenia un acces deirecte no torno a actualitzar mai més. Bueno en aquests dies han passat moltes coses. Entre una d'elles és que hem conençat l'institut. Ja us contare! Despres tenim equip de handbool. I per acabar, no m'han tret els ferros... Però bueno, un altre dia sera! I que res, que aquestos dies hi ha molts deures. Sol de pensari ja em fa malt el cap. I que res més per avui:D Fins un altre dia!

Enric

dimarts, 29 de setembre del 2009

Be, ara ja feia molt temps que no em ficava un ratet aquí davant l'ordenador a ficar una nova entrada al blog, però, avui com que ja he acabat tots els deures i tot, he pensat de fer-n'hi una. Potser aquesta entrada sera la ultima de totes, però si aquesta ho és, en fare una altra de despedida. Aquets dies em pareix que anire ficant noves entrades i tot això per anar explicant-vos coses. Però ara... Ja em torna a tocar a ficar la feina!

Enric